Hola Adara.
La toxoplasmosi és causada per un paràsit, el “toxoplasma gondii”, i l’hoste habitual és el gat. El paràsit es replica sexualment a l’intestí prim dels felins. Les persones es contagien en ingerir quists eliminats a les femtes del gat, que contaminen fruita o verdura o menjant carn crua o poc cuita d’animals que pateixen la malaltia.
Període crític de transmissió: de les 10 a les 26 setmanes. Com més incipient sigui la infecció de la mare més grans seran les lesions fetals, però la capacitat de transmissió de la infecció al fetus augmenta en avançar la gestació. La toxoplasmosi pot ser causa d’avortament, prematuritat o d’un fetus infectat.
Diagnòstic matern durant la gestació: s’ha de practicar serologia del primer, segon i tercer trimestre: elevació de quatre vegades o més en el títol d’anticossos IgG o bé d’anticossos IgM.
Els anticossos IgG específics assoleixen el seu pic 1-2 mesos després de la infecció i romanen positius indefinidament.
L’absència d’anticossos IgM en una persona amb anticossos IgG positius indicarà infecció antiga, de més de 6 mesos.
La presència d’anticossos IgM pot indicar infecció recent o falsos positius.
En el cas d’una dona embarassada és important determinar el moment de la infecció, amb la pràctica del test de l’avidesa dels anticossos IgG enfront del toxoplasma. Això permetrà aclarir de si tracta d’una infecció recent o d’una infecció antiga.
L’avidesa IgG és directament proporcional al moment de l’inici de la infecció. Valors superiors al 30% indiquen que la infecció es va produir almenys sis mesos abans. Es tractaria d’una infecció antiga i menors del 15% significaria una infecció recent, és a dir, una primoinfecció. No obstant això, la presència d’una avidesa baixa no és un indicador fiable d’infecció recent i el tractament pot afectar l’avidesa de les IgG i perllongar-ne la presència.
És important disposar sempre dels resultats de les determinacions dels anticossos IgG i IgM enfront del toxoplasma, així com els valors de referència del laboratori i tècniques utilitzades.
La determinació de la IgG antitoxoplasma permet diferenciar tres tipus de gestants:
1-Si les IgG són negatives indicarà que no hi hagut infecció. Serà seronegativa enfront del toxoplasma i amb risc de patir la infecció.S’hauran de fer determinacions seriades per detectar possibles seroconversions, i si la IgG surt positiva indicarà primoinfecció de la mare.
2-Si una gestant té anticossos IgG enfront del toxoplasma i els anticossos IgM són negatius indicarà que ja ha patit la malaltia amb anterioritat i que té immunitat enfront del toxoplasma i, per tant, no tindrà risc de transmetre la infecció.
3-Si la IgM és positiva s’haurà de practicar el test de l’avidesa, per determinar si es tracta d’una infecció antiga o recent.
Diagnòstic de la infecció fetal: eEn els casos d’infecció materna actual s’ha de valorar si hi ha o no infecció fetal. Per a això es realitza una amniocentesi per tal de detectar el toxoplasma gondii en el líquid amniòtic mitjançant la PCR (reacció en cadena de la polimerasa). També són aconsellables les ecografies fetals seriades per detectar augment de la mida dels ventricles i altres signes d’infecció fetal.
La toxoplasmosi congènita pot cursar amb microcefàlia, hidrocefàlia, calcificacions intracraneals, corioretinitis, epilèpsia i retard psicomotor.
Tractament de la primoinfecció:
El paràsit pot estar-se a la placenta fins al final de l’embaràs, per la qual cosa se’n recomana el tractament fins al final de l’embaràs. L’eficàcia del tractament dependrà de diversos factors: edat gestacional en què es produeix la infecció, moment de l’inici del tractament i de si el fetus està infectat o no quan es va iniciar el tractament.
El tractament té que ser prescrit pel seu ginecòleg.
Salutacions,