Hola Fina:

En els darres anys es parla molt de la genètica del comportament o de la conducta (en anglés “behavioral genetics”), per poder comprendre les contribucions genètiques i ambientals en les variacions individuals del comportament humà. Es refereix especialment en el paper que, gens candidats conjuntament amb factors ambientals, poden tenir en el desenvolupament cognitiu, en el patrons de comportament o inclós en la personalitat.

Diversos estudis familiars permeten establir uns coeficients d’heredibilitat per indicar el grau de variació que es atribuible a factores genètics. S’està investigant en la posible identificació de mutacions de gens amb amplis efectes, pero en la majoria dels casos es tracte de variacions relativament freqüents de multiples gens (poligènic), i que cada gen té un petits efecte additiu en la predisposició juntament amb factors ambientals. Aquesta interacció entre factors genètics diversos factors ambientals constitueix la herencia multifactorial.

També cal tenir en compte de la existencia d’una sèrie de trastorns, amb fenotipus específics i deguts a anomalías d’un sol gen (malalties hereditàrias) o a anomalies dels cromosomas. No és fácil molts trastorns mendelians monogènics en psiquiatria i de la mateixa manera passa amb les anomalias cromosòmiques
Fa uns anys es parlava de que els varons amb dos cromosomas Y (síndrome dobleY) presentaven una associació entre criminalitat i talla alta. Fet que afortunadament aquesta creença no es va poder demostrar i està fora de lloc.

Si be cada gen pot tenir un efecte dèbil, la combinació de varios al.lels susceptibles poden augmentar la predisposició a patir un determinat trastorn del comportament. Però a la vegada també cal tenir en compte el paper dels factors ambientals que poden estar implicats. Un exemple d’aquesta interacció la tenim en el següent fet: saben que el maltractament dels nens de sexe masculí, pot ser un factor important en conductes antisocials que podem observar quan són més grans o en la edad adulta. Pues bé recentment s’ ha comprobat que una variant genètica de la monoaminooxidasa A (el gen MAO-A) que comporta un augment de la activitat enzimàtica de la enzim MAO-A s’associa amb comportament menys antisocial en nens varons maltractats durant la infancia. I a la vegada que una activitat baixa d’aquesta enzima pot afavorir un comportament antisocial, trastorns de comportament i una tendencia a les conductes violentas

També en el alcoholisme s’ha demostrat el paper de múltiples gens en la determinació d’una predisposició que bé recolçada per estudis familiars, de bessons i altres. Així s’han descrit associacions entre determinats polimorfismos funcionals (variants normals) de determinats gens i l’alcoholisme: MAO-A, COMT, etc. No hi ha que oblidar-se que aci també tenen importancia els factors ambientals (familia, entorn social, professió etc.)

Per tant cal pensar que en els trastorns de conducta no existeix un únic gen causant i per tant no podem parlar d'un gen criminal, en canvi si que en molts trastorns del comportament té lloc una interaccció entre diversos factors genètics (múltiples gens amd efecte accumulatiu) i factors ambientals. La modificació del component ambiental pot fer que que el risc a tenir un determinat trastorn no es manifesti.

Recomenen que consulti la nostre web :malalties hereditàries i algún dels enllaços: com per exemple: OMIM. També Caspi et al. 2002: “Role of the phenotype in the cycle of violence in maltreated children” Science297:851-854

Ben cordialment


Jaume Antich
Genética Cínica