Benvolguda Carla,
El concepte de balanç en la determinació del sexe en la Drophila es basa en les investigacions de Bridges (18889-193). Aquestes varen demostrar que els determinants de femella estan en els cromosomes X i els de la masculinitat en els tres autosomes. La base cromosòmica de la determinació del sexe en la Drosophila depèn de la proporció entre el número de cromosomes X i el de autosomes. Un cromosoma X i dos autosomes dona lloc a un mascle, la seva proporció X:A és 0.5 La combinació de dos cromosomes X i dos autosomes (la proporció serà 2:2 =1), donarà lloc a una femella diploide normal. Un diploide XO també es mascle, encara que estèril. Els triploides amb tres cromosomes X (XXX AAA) son femelles, els que tenen un sol X (XYY AAA) son mascles i aquells en dos X (XXY AAA) estan al mig, son intersexes.
En l’embrió , el quocient X:A determinarà si la mosca serà mascle o femella. La posta en marxa d’un altre mecanisme de diferenciació es fa mitjançant un interruptor regularador, que si està connectat té lloc la determinació del sexe masculí i en cas de que estigui desconnectat serà en femella. Hi ha un gen anomenat Sxl (Sex lethal) que funciona com un interruptor. El quocient X:A posa en marxa aquest procés. Si és 1.0 es sintetitza la proteïna SXL i la mosca es desenvolupa com femella, si el quocient és 0.5 no es produeix aquesta proteïna SXL i la mosca serà mascle.
Apart actuen una sèrie de productes proteics d’una sèrie de gens del cromosoma X i del autosomes, que actuen com factors de transcripció i que determinen, a las 2-3 hores de la fecundació si s’encén o no l’ interruptor Sxl. L’ interruptor queda connectat en les femelles o desconnectat en mascles.
Los mecanismes de determinació del sexe de les mosques i dels mamífers son distints. En la Drosophila cada cèl•lula pren la seva pròpia decisió sexual mentre que en els mamífers son els testicles els que actuen com a font d’instrucció per desenvolupar els òrgans masculins.
Per més informació recomanem :
Genética de Griffiths, Miller, Suzuki,Lewontin i Gelbart et al. 7ª edició McGraw-Hill Interamericana
També té una altra font d’informació, i a través del PUbMED ( buscant dins dels nostres enllaços... o be anant a biblioteques de biologia.
Ben cordialment,
Dr. Jaume Antich
Genètica Mèdica
